La fusta
està constituïda pels següents elements que apareixen
al donar un tall transversal a un tronc d'un arbre:

La corfa:
és la capa exterior de l'arbre, resseca, llisa o rugosa,
que protegix al vegetal contra agressions externes. Consta de dos
capes, l'epidermis, que és la capa més externa i fina,
i el suro; capa més grossa i interior que l'epidermis. El
suro varia el seu grossària segons el tipus d'arbre, en el
plàtan és prim i en la surera en canvi és gegantí.
La fusta
pròpiament dita; existix en els feixos fibrovasculars, que
són elements que formen el sistema circulatori de les plantes,
trobant-se les capes següents:
El xilema o gots llenyosos; que conduïxen la saba bruta (aigua
i sals minerals) des de les arrels fins als fulls.
La Floema o Líber; es tracta de fusta embrionària,
existix davall del suro, per ella circula l'aliment preparat pels
fulls (saba elaborada) en estat de dissolució perquè
alimente a la resta de la planta.
El cambium; apareix sobre el segon any de creixement, entre el
xilema i la floema, i a través d'ell circula la saba crua.
Produïx en l'exterior el teixit fibrós i en l'interior
la zona a través de la qual circula la saba.
Blancor; fusta lleugera, rica en saba i sucs alimentaris. Esta
fusta arreplega els vasos leñosos y el fiolema.
Duramen; fusta adulta i compacta aprofitable com a material d'ús.
Cor; fusta senil, d'enorme duresa, encara que pot estar clavillada.
La medul·la; part que ocupa el centre del fust, es tracta
de fusta blana i esponjosa, de diferent color que el cor. La medul·la
actua com a espina dorsal de l'arbre, des d'ací partixen
filaments cap a restants parts del tronc. La medul·la a
vegades és gegant, com al cas del saüc, i altres vegades
és quasi imperceptible, com en el cas del roure.