Estructura de la fusta:

La fusta està constituïda pels següents elements que apareixen al donar un tall transversal a un tronc d'un arbre:

La corfa: és la capa exterior de l'arbre, resseca, llisa o rugosa, que protegix al vegetal contra agressions externes. Consta de dos capes, l'epidermis, que és la capa més externa i fina, i el suro; capa més grossa i interior que l'epidermis. El suro varia el seu grossària segons el tipus d'arbre, en el plàtan és prim i en la surera en canvi és gegantí.

La fusta pròpiament dita; existix en els feixos fibrovasculars, que són elements que formen el sistema circulatori de les plantes, trobant-se les capes següents:

El xilema o gots llenyosos; que conduïxen la saba bruta (aigua i sals minerals) des de les arrels fins als fulls.

La Floema o Líber; es tracta de fusta embrionària, existix davall del suro, per ella circula l'aliment preparat pels fulls (saba elaborada) en estat de dissolució perquè alimente a la resta de la planta.

El cambium; apareix sobre el segon any de creixement, entre el xilema i la floema, i a través d'ell circula la saba crua. Produïx en l'exterior el teixit fibrós i en l'interior la zona a través de la qual circula la saba.

Blancor; fusta lleugera, rica en saba i sucs alimentaris. Esta fusta arreplega els vasos leñosos y el fiolema.

Duramen; fusta adulta i compacta aprofitable com a material d'ús.

Cor; fusta senil, d'enorme duresa, encara que pot estar clavillada.

La medul·la; part que ocupa el centre del fust, es tracta de fusta blana i esponjosa, de diferent color que el cor. La medul·la actua com a espina dorsal de l'arbre, des d'ací partixen filaments cap a restants parts del tronc. La medul·la a vegades és gegant, com al cas del saüc, i altres vegades és quasi imperceptible, com en el cas del roure.