En realitat, seria més correcte parlar de singularitats
en compte de defectes de la fusta, ja que la majoria responen a
característiques quasi inevitables del procés de creixement
de l'arbre o del propi serrat.
L'avaluació
d'estos defectes es realitza per mitjà de les normes de classificació,
que varien en funció del país. Els mètodes
de classificació poden ser visuals (hui en dia són
els més estesos) o mecànics, de més recent
introducció, que permeten automatitzar completament el procés.
El desenvolupament
de nous productes amb aplicacions estructurals, s'orienta a una
eliminació de la influència dels defectes en la resistència
de la fusta. La fusta laminada, a l'utilitzar làmines de
xicoteta grossària, limita la influència del defecte
a la grossària de la làmina.
La fusta microlaminada perseguix el mateix efecte, reduint la grossària
de les làmines a uns pocs mil·límetres. El
tauler contraxapat afegeix a aquesta discretització dels
defectes una homogeneïtzació de les seues propietats
en el pla del tauler, al formar-se encolant xapes de fusta de tal
forma que les fibres de dos xapes consecutives formen un angle de
90º.